05-06-2009

* Hi ha homes que no dormen. No vull al qui no dorm, diu Déu.

El son és l'amic de l'home. El son és l'amic de Déu. El son és potser la criatura més formosa. Jo mateix vaig descansar el setè dia.

El que té un cor pur, dorm. Aquest és el gran secret de ser com un nen.

* Doncs bé, em diuen que hi ha homes que treballen bé i que dormen malament.

Que no dormen. Quina falta de confiança en mi!

Quasi és més greu que si treballessin malament però dormissin bé.

Que si no treballessin i dormissin, perquè la peresa no es un pecat més gran que la inquietud, ni que la desesperació i la falta de confiança en mi.

* No parlo, diu Déu, d'aquests homes que ni treballen ni dormen. Aquests són pecadors, per suposat. Grans pecadors.

Parlo dels que treballen i no dormen. Els planyo. Parlo dels que treballen, i que així segueixen el meu mandat, pobres fills. I que per altra part no tenen el valor, no tenen la confiança, no dormen.

* Els planyo. No m'agraden. No em donen confiança.

Com el nen dorm innocent als braços de la seva mare, ells tanmateix no s'adormen innocents als meus braços. Tenen la valentia de treballar. No tenen la valentia de no fer res. De d'aturar-se. De reposar. De dormir.

* Són desgraciats, no saben el que és bo. Manegen molt bé els seus negocis durant el dia. Però no volen confiar-me el seu maneig durant la nit.  Com si jo no fos capaç d'assegurar-els-hi la seva direcció durant la nit...

* Com si més d'un que hagués deixat en mala situació els seus negocis al anar a dormir, no els hagués trobat en molt bona al aixecar-se, perquè potser jo hi hagués passat.

LA PORCHE DU MYSTÈRE DE LA DEUXIÈME VERTI. Ed. Gallimard. París 1929. Charles Peguy (1873-1914). En "Lecturas cristianas para nuestro tiempo". Madrid 1974.