Jo us estimo, Senyor, no com voldria:

tinc el cor limitat, com Vós sabeu;

pel vostre sofriment mereixeria

que d'amor esclatés davant la creu.

El vostre cor, humà i diví alhora,

amb la llança cruel fou traspassat

i el vostre amor rajà del pit enfora

deixant, ben ple de sang, tot el costat.

No pel cel que heu promès, amb goig un dia,

ni per l'etern infern, la iniquitat

que m'allunya de Vós, refusaria;

Jo us estimo, Senyor, pel gran combat,

que en la creu sosteniu, amb vigoria,

contra la mesquinesa del pecat.

Mn. Lluís Fluvià.