La Verge que n'és del Carme,
ulls blauets, cara rosada,
quina alegria a l'albada!
Quina alegria al matí!
Els àngels entorn li canten
la glòria que ella es mereix,
mentre a son cap s'hi cenyeix
la corona del Diví.
Per què, per què, tanta joia?
Per què tanta alegria?
I un ocell que allà venia
digué, tot saltironant:
“N'és la gran Verge del Carme,
la que al fidel somriu,
mentre son Fillet riu, riu...
i els serafins van cantant”.
Poema escrit pel beat Pere Tarrés en la festa de la Mare de Déu del Carme de l'any 1937 -mentre estava amagat- com a felicitació a la seva mare.
(L'advocació mariana a la Mare de Déu del Carme compta amb una gran devoció a la nostra Diòcesi, especialment a les poblacions de la costa).