NOIA DEL POBLE MARIA

 

1. Noia del poble, Maria,

d'un poble de vinya i blat,

si tens morena la cara

és del sol que t'ha colrat.

Déu per vora teu passava,

vora el camí et va trobar.

Noia del poble, Maria,

Mare de l'amor més clar.


2- Era temps de primavera,

era un temps per estimar:

et va dur vora l'aigua,

als quatre rius et banyà,

et va cobrir amb lli i amb seda,

d'or i plata et va abillar.

Noia del poble...


3- Et donà flor de farina

i oli dels oliverars;

fruit de la terra promesa,

mel i mató vas tastar.

Com un segell va posar-te

al seu cor i en el seu braç.

Noia del poble...


4- Ets un badiu, una eixida

de la masia del pa,

una font que raja sempre

fins que de set no n'hi haurà.

Brot d'aquella soca antiga

d'on la vida va brostar.

Noia del poble...


5- Maria de l'esperança,

que vetlles gresol en mà,

la llavor duies colgada

que l'Esperit va covar.

Déu te guard, noia del poble,

que tan blanc llesques el pa.

Noia del poble...


(Del Cantoral català Missa Dominical)