MARE DE DÉU DEL CARME

 

La Verge que n'és del Carme,

ulls blauets, cara rosada,

quina alegria a l'albada!

Quina alegria al matí!

 

Els àngels entorn li canten

la glòria que ella es mereix,

mentre a son cap s'hi cenyeix

la corona del Diví.


Per què, per què, tanta joia?

Per què tanta alegria?

I un ocell que allà venia

digué, tot saltironant:


“N'és la gran Verge del Carme,

la que al fidel somriu,

mentre son Fillet riu, riu...

i els serafins van cantant”.



Poema escrit pel beat Pere Tarrés en la festa de la Mare de Déu del Carme de l'any 1937 -mentre estava amagat- com a felicitació a la seva mare.


(L'advocació mariana a la Mare de Déu del Carme compta amb una gran devoció a la nostra Diòcesi, especialment a les poblacions de la costa).