06-03-2009 

Pare, m'adreço a tú amb tranquil·la i reposada confiança. El teu Fill m'ha ensenyat que tú ets el meu Pare. Que no tens altre nom. Tú ets Pare.

Vinc senzillament a dir-te que sóc el teu fill; t'ho dic en serio, però amb ganes de riure i de cantar perquè és fantàstic ser fill teu. És serio perquè tu m'has estimat molt, i jo molt poc.

Pare, fes de mi el que vulguis. Estic aquí per fer la teva voluntat. Sé que la teva voluntat és que m'assembli al teu Fill, el germà gran que m'ha ensenyat el teu nom, i que segueixi el seu camí. Ho vull amb tot el meu amor.

Pare, jo no tinc forces, però tinc la teva: treballa i talla en mi, consola'm o deixa'm sol. Mai t'ofendré tenint por o creient que m'oblides. Si trobo pesada la creu i no veig el camí, almenys podré repetir fins a cansar-me que crec en el teu amor i accepto la teva voluntat.

Senyor Déu: Aquí et deixo la meva vida per tal que facis d'ella el que vulguis. Transforma-la en vida de Jesús. No podràs pas impedir que, onsevulla que em portis, alegre o desolat, malat o sa, aixecat o humiliat, l'Esperit clami dins meu cap a tú, apassionadament, invocant el teu amor, per els meus germans, els homes i dones que no saben que tú ets Pare.

Pare, aquí tens la meva vida; concedeix-me que et porti als meus germans.

Pierre Lyonnet, S.J. Escrits espirituals. París 1963.