02-01-2009

“Si proclamem la Paraula de Déu, si la llegim a casa, si intentem desxifrar-ne el sentit i considerar la seva doctrina, si fem grups sobre la Bíblia... i la gent, o nosaltres, no escolta, o no escoltem... quin fracàs!!

Molts dels problemes de la nostra societat, de les famílies, de les empreses, del món social i polític es deuen a que la gent no escolta. Amb prou feines hom a començat a parlar ja ens sembla que sabem el què vol dir, ja el cataloguem..., no escoltem, no acollim, anem a la nostra, tenim un soroll intern massa fort per acceptar el que ens diuen ni que sigui per uns moments, i donar amable entrada a la opinió, als sentiments, al clam dels altres.

Aquesta nostra cultura és la del tot soroll i poca escolta.

I quan preguem parlem massa, llegim massa, recitem massa, repetim massa, pensem massa, demanem massa,... i escoltem poc, acollim poc, ens obrim poc. Llàstima!!

Déu intenta donar-se. A cops directament, altres vegades per la Paraula, altres mitjançant el que passa, les persones, les opressions, les joies. I els dolors, els conflictes, la bellesa. I l'acció de gràcies. Quasi tot rellisca perquè som d'una culrura d'escoltar poc, i preguem en el marc de la nostra cultura”.

Parla, Senyor, que el teu servent escolta. Només Tu tens paraules de vida eterna. Ajuda'm a situar-me en aquella sintonia de la teva comunicació. La Paraula, el cor, el desig, els germans, el món, ... en silenci interior, buidor activa, per escoltar-te.

“Olvido de lo creado. Memòria del Creador.

Atención a lo interior y estarse amando al amado”

Paraules de Mons. Lluís Antoni G. Tagle, Bisbre de Imus (Filipines), sobre la Paraula de Déu, a l'últim Sínode de Bisbes a Roma. (Aportació de Concha Delàs).