DIUMENGE VI DE DURANT L'ANY

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

   Com un arbre que mai no es merceix o com palla escampada pel vent

  La Paraula d'avui ens demana revisar a fons la nostra vida. Cap on s'orienta? Vers on es decanta? Quins són els seus fonaments? Les seves columnes? En definitiva: en quin port té ancorada la confiança? Benaurat si tota la teva vida la tens posada en mans de Déu! Malaurat si l'has confiada als ídols: el diner, el poder, la fama, el propi egoisme. No hi ha més alternatives: la fe en Déu o l'autosuficiència idòlatra.

   A l'evangeli hi trobem més llum: el que compta de la nostra vida no és la situació en si mateixa, sinó el lloc on reposa el nostre cor. La pobresa que tot ho espera de Déu o la riquesa que tot ho espera del diner. La indigència, la fam, els plors i sofriments que ens fan obrir el cor, o els diners, la sacietat, la seguretat i la bona vida que ens porten a tancar-nos en nosaltres mateixos amb pany i forrellat. El Magníficat de Maria ho canta de la manera més bella que mai s'ha cantat.

   Benaurats els que ho esperen tot de Déu i s'hi donen a cor què vols amb confiança plena, amb serenor d'ànim i amb joia interior, portant la creu amb amor com Jesús. Malaurats els que tot ho confien a allò que han guardat a la caixa forta d'ells mateixos i en gaudeixen sense pensar en ningú més, i del paler i del ventre en fan el seu déu.

   La creu de Jesús és el màxim exponent de pobresa: com més tot el seu pes el deixà postrat a terra, més fermament es confià a les mans del seu Pare. I la seva confiança no es veié defraudada. Sant Pau ens ho explica amb contundència: la resurrecció de Crist és el fonament de tota la fe esperançada dels cristians. És el fet central. Si com ell portem la nostra creu, serem arbres arrelats vora l'aigua i no palla escampada pel vent.