S'explica una bonica història d'una família pobra que tenia la facultat de prendre les coses pel seu costat millor. Una dona rica es va interessar per ajudar-los. Un dia la va visitar un veí de la família i li va dir que l'estaven entabanant. Els nens d'aquella família sempre mengen coses delicioses, luxes que ni jo puc permetre'm -va dir el veí.

La dona rica va anar a visitar aquesta família al migdia. Estava parada la costat de la porta, a punt de trucar, quan va sentir que una de les petitetes li preguntava a una altra:

- Menjaràs rostit avui?

- No, menjaré pollastre farcit -va respondre l'altra nena.

En sentir això, la dona va trucar a la porta i va entrar immediatament.

Va veure a les dues petites assegudes a la taula, on hi havia unes poques llesques de pa sec, dues patates fredes, una gerra d'aigua i res més.

A les seves preguntes van contestar que s'imaginaven que el seu pobre menjar era tota clase de menjars i el joc feia que el dinar els semblés una autèntica festassa. Vostè no sap com n'és de deliciós el pa quan es diu “coca de mil fruites”.

-Però és molt més bo si l'anomenes “gelar de crema” -va dir l'altra nena.

La senyora rica va marxar d'allí amb una nova idea del que significa estar content. Va descobrir que la felicitat no està en les coses, sinó en els pensaments.

Acabava d'aprendre el que Salomó havia dit tant de temps abans, que “l'ànim de l'home el sosté en la seva malaltia; però quan perd l'ànim, qui l'alçarà?

Del "Suplement Parroquial Carme / Mercadal", Girona, 26/08/2018