SORTIDA A OIX I A BEGET
14 d'octubre de 2008, a 2/4 de 10
Aquesta és la primera de les sortides programades per aquest període.
A l'hora prevista, després de recollir els integrants en els llocs de costum, vam sortir en direcció a Oix, passant prop de Figueres, de Besalú, i poc abans d'arribar a Castellfollit de la Roca sortírem a la dreta per agafar la carretera que porta al poble. Els participants érem 32 i el viatge el vam fer, com sempre, en un còmode autocar de l'empresa Xiberta de Celrà.
Oix és un poble acollidor, que pertany al municipi de Montagut, a la Garrotxa. Després de baixar de l'autocar, ens aplegàrem en un bar-restaurant. Vam caminar pels carrers, ben cuidats, i contemplàrem l'exterior de l'església de Sant Llorenç, la parroquial, que és un temple romànic d'una sola nau de volta apuntada amb absis semicircular, tota ella d'una gran bellesa. No vam poder entrar perquè la persona que té la clau no hi era.
Continuàrem el camí, amb més revolts, per una pista forestal nova i asfaltada i ens vam parar per visitar el petit nucli de Sant Miquel de Pera. Hi vam arribar caminant un quart d'hora. La tornada, de pujada, va ser una mica feixuga. I cap a Beget, nucli urbà que es troba al fons d'una vall, annexionat al municipi de Camprodon encara que geogràficament pertany a l'Alta Garrotxa.
Quan arribàrem al poble de Beget, conjunt històric-artístic, era ja l'hora de dinar. Així que la visita la vam deixar tota per la tarda. De dret, doncs, al restaurant "El Forn", que les taules estaven preparades i de gana n'hi havia. Mentre acabàvem de menjar començà a enfosquir-se.
Amb trons com a música de fons, férem una visita ràpida pels carrers, per cert ben arranjats, i finalment l'església parroquial de Sant Cristòfor, monument nacional des del 1931.
L'església, d'estil romànic, pertany al segle XII. Té una sola nau amb volta de canó una mica apuntada, coberta amb teulada de doble vessant que antigament era de lloses de pissarra. Té planta de creu llatina, amb un absis semicircular. El campanar està adossat a la nau, just a l'alçada del creuer, és quasi bé quadrat, d'uns 5,5 m. de costat, uns 22 d'alçada, teulada a quatre vessants i consta de quatre pisos. La part baixa és del segle XI i la resta del XII.
A destacar, d'entre altres: un ull de bou a la façana de ponent; l'entrada del temple que és com un petit arc de triomf basat en cinc arcs; a l'interior, una pica baptismal d'immersió, ornada amb cordons; els altars barrocs, del segle XVIII; el retaule de l'altar major que presenta una impressionant imatge de Sant Cristòfor.
Presideix el retaule la imatge principal: El Sant Crist. La Majestat és una excepcional talla de fusta del segle XII, d'uns dos metres d'alçada i quasi el mateix de punta a punta de braços, de l'anomenada escola de Ripoll. L'any 1938 fou salvada de la destrucció pels propis begetins i enviada a Suïssa, d'on retornà el 1940.
L'església begetina exhibeix, també, un magnífic retaule gòtic d'alabastre del segle XIV, de l'escola de Sant Joan de les Abadesses, que forma conjunt amb l'anomenada Mare de Déu de la Salut, que ara n'ocupa la part central. En el retaule, de tres pisos, a banda i banda s'hi representen escenes de la vida de la Verge i de Jesús.
Acabada la visita, amb tan sols quatre gotes mal contades, i fetes algunes compres de tradició, emprenguérem el viatge de tornada. Al disposar de temps, a Castellfollit de la Roca hi férem parada.
A peu, ens arribàrem al final de la cinglera basàltica de més de 50 metres d'alçària i gairebé un quilòmetre de longitud. Al costat de la cinglera, en una extensa plaça que és també mirador, hi ha l'antiga església de Sant Salvador, avui centre cultural. Després d'un agraït descans i algunes compres tornàrem a l'autocar.
Sans i estalvis vam arribar al destí d'origen. Un dia ben complet i amarat de benestar.
Fins a la propera sortida!
(Editorial)
Heus aquí una galeria de fotografies:
