Vaig anar a l'Hospital del Senyor per una revisió de rutina. Em va fer adonar que estava malalt.

- Quan Jesús em va prendre la pressió va veure que estava baix de tendresa.

- La temperatura registrava 40º d'egoisme.

- Em va fer un electrocardiograma i el diagnòstic va dictaminar que necessitava alguns “by-pass” d'amor, perquè les meves venes estaven bloquejades i no irrigaven suficientment el meu cor buit.

- Vaig anar a l'ortopèdia: no podia caminar al costat del meu germà i tampoc no podia abraçar-lo, perquè s'havia fracturat la cama i el braç, sota el pes del meu orgull.

- Van constatar que patia d'una forta miopia, que no em deixava veure més enllà de les aparences.

Gràcies, Senyor, perquè les teves consultes són gratuïtes i no es fan esperar.

Prometo que, en sortir d'aquí utilitzaré els remeis naturals que proposes a l'Evangeli:

- Al matí, beure un got agraïment.

- Quan arribi al treball, em prendré una bona cullerada de bon dia.

- Cada hora, una pastilla de paciència.

- Cada dia, quan torni a casa, acceptaré unes injeccions d'amor.

- I, quan me'n vagi al llit, em tranquil·litzaré amb dues pastilles de consciència tranquil·la.

Suplement del “Full Parroquial”, Carme / Mercadal, DiòcesiGirona, 05/06/19