FESTA DE LA PURÍSSIMA

 

Estem en temps d’Advent, temps de preparació per a la gran festa del Nadal. No obstant, l'Església posa a la nostra consideració, el dia 8 de desembre de cada any, la festa de la Immaculada Concepció, el misteri segons el qual la Mare de Déu va ser concebuda lliure de pecat original.

Aquesta és una de les festes més boniques i simpàtiques de tot l'any litúrgic.

Nou mesos més tard, el 8 de setembre, dia de la nativitat de la Mare de Déu, se'n celebrarà el naixement.

Probablement que, més d'una vegada, ens haurem preguntat: en què consisteix aquest privilegi que celebrem avui? La resposta pot ser, amb les mateixes paraules que ho va dir el papa Pius IX, en declarar com a dogma de fe la Immaculada Concepció: " La benaurada Mare de Déu, des del primer instant de la seva concepció, per una gràcia i un favor singular de Déu totpoderós, en virtut dels mèrits de Jesucrist, Salvador del llinatge humà, va ser preservada intacta de tota màcula de pecat original " (E.C, nº491).

 

QUE TINGUEM UNA BONA FESTA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ !

                                                                       * * * * * *

Aquest misteri va tenir intel·lectuals partidaris i detractors de la festa, al segle XIV, amb l’objectiu d’aclarir els termes i el sentit del concepte. La Corona Catalano-Aragonesa en va ser partidària des del principi gràcies als escrits favorables de Ramon Llull, Eiximenis i Bernat Metge. A Barcelona la primera referència escrita que se’n té és de l’any 1281, en què s’aprova celebrar una festa en honor a la Immaculada. A partir del segle XIV els monarques catalans fins i tot ordenaven a tota la jerarquia eclesiàstica, a vegades sota amenaça de presó, l’obligatorietat de celebrar a perpetuïtat aquesta festa anual a les seves diòcesis. 

                                                                       * * * * * *

Com a colofó recordem el poema de Joan Maragall:

LA NIT DE LA PURÍSSIMA

Quin cel més blau aquesta nit,

sembla que es vegi l'infinit!

L'infinit sense vels

més enllà de la lluna i dels estels...


La lluna i els estels brillen tan clar

en el blau infinit de la nit santa

que l'ànima s'encanta

enllà...


Aquesta nit és bé una nit divina.

La Puríssima, del cel

va baixant per ´queix blau que ella il·lumina,

deixant més resplandors en cada estel.


Per la nit de desembre ella davalla

i l'aire s'atempera, i el món calla:

davalla silenciosa...

Ay! quina nit més clara i més formosa.

 

                                  * * * * * * *

 

LA NIT DE LA PURÍSSIMA


 Aquest poema de Maragall respon a l'interés que va mostrar sempre per la festivitat i la imatge de la Puríssima. En aquest poema, la Puríssima si bé no és el tema principal, és el complement necessari a fi i efecte que el tema -la nit- produeixi uns efectes determinats: la màgia i el misteri al seu entorn, la representació sensorial de l'emoció, la reacció espiritual de l'home davant el dogma, la iconografia tradicional, la pietat popular,... Més freqüentment, però, Maragall al·ludeix a la Puríssima de passada, com a simple dada referencial del calendari: el dia de la Puríssima (8 de desembre) representa l'inici de la recta final cap al dia de Nadal. És com un avís -el primer- de les celebracions litúrgiques i profanes pròpies del mes de desembre: santa Llúcia, la missa del gall, Nadal, sant Esteve, cap d'any.

Gallery
Inferior
La Puríssima
La Puríssima
Rostre