05-12-2008  

Es el testimonio de una madre de familia: “Cuando era pequeña, me llamaban "tortuga"”. Había convertido la lentitud en un arte. Más tarde hice un gran esfuerzo para corregirme de este talento natural. Pero no em servía de nada cerrarle la puerta, porque entraba por la ventana. Por eso decidí cultivarla y hacer de ella una fuerza. Comencé a contar con ella. Os confío mi proyecto:

a) Treballar lentament, assaborint el plaer de fer cada cosa.

b) Menjar lentament, prenent el temps d'escoltar els qui comparteixen la taula amb mi.

c) Estimar lentament, prenent el temps de compenetrar-me amb l'altre, d'acollir el seu amor i comprendre la seva veritat més fonda.

d) Viure lentament, tot prenent el temps per a riure i somriure...

e) Fer-me una visita de mitja hora cada dia, la més important i necessària per a fer-me present als altres. Exclusivament per a reflexionar i pregar. No atenc res més”.

Saber perdre el temps és una riquesa per a mi i per als altres. En el seu interior s'hi amaga la tendresa i la felicitat.

Josep Codina Ferrés. Full de la Comunitat Claretiana. Girona 2008.