05-12-2008  

És el testimoniatge d'una mare de família: “Quan era petita, m'anomenaven “la tortuga”. Havia convertit la lentitud en un art. Més tard vaig fer un gran esforç per corregir-me d'aquest talent natural. Però no em servia de res tancar-li la porta, perquè entrava per la finestra. Per això vaig decidir cultivar-la i fer-ne una força. Vaig començar a comptar amb ella. Us confio el meu projecte:

a) Treballar lentament, assaborint el plaer de fer cada cosa.

b) Menjar lentament, prenent el temps d'escoltar els qui comparteixen la taula amb mi.

c) Estimar lentament, prenent el temps de compenetrar-me amb l'altre, d'acollir el seu amor i comprendre la seva veritat més fonda.

d) Viure lentament, tot prenent el temps per a riure i somriure...

e) Fer-me una visita de mitja hora cada dia, la més important i necessària per a fer-me present als altres. Exclusivament per a reflexionar i pregar. No atenc res més”.

Saber perdre el temps és una riquesa per a mi i per als altres. En el seu interior s'hi amaga la tendresa i la felicitat.

Josep Codina Ferrés. Full de la Comunitat Claretiana. Girona 2008.