20 d'octubre de 2009, a les 8 del matí

Perpinyà. Visita al Palau dels Reis de Mallorca i a la ciutat. Dinar a Salses i visita al castell. Recorregut per Port Leucata i Port Barcarès.

Aquesta és la primera sortida del curs. L’autocar ens recull a l'Escala i enfila l'autopista en direcció al nord. Fem una parada per esmorzar a l'última àrea de servei abans de la frontera francesa, i continuem fins a Perpinyà.

Arribem al Palau dels Reis de Mallorca, una magnífica construcció d’estil gòtic civil català, emmurallada i voltada d’un fossat. S’hi accedeix per la porta d’una de les torres, i el primer que veu el visitant és el gran pati interior, quadrat, amb arcades, amb dues capelles superposades, que sobresurten del conjunt i el presideixen. L’amic i historiador Josep Alabau ens fa de guia i explica, entre moltes altres coses, que Perpinyà, a l’Edat Mitjana, era la segona ciutat de Catalunya i la capital del Regne de Mallorca, integrat pel Rosselló, les Illes Balears, la Cerdanya i Montpeller. Jaume I el Conqueridor va deixar aquest regne en herència al seu fill, Jaume II de Mallorca, el qual va fer construir la residència reial que avui visitem.

Travessem el pati per veure les diverses estances, lluminoses i ben conservades, algunes utilitzades per a exposicions temporals. Destaca el saló principal, per la seva grandària i per la particularitat de tenir tres llars de foc posades de costat. Crida l’atenció el fet que la capella està situada entremig de les habitacions del rei i les de la reina, de manera que les separa.

Com que la visita ha estat detinguda, se’ns ha fet l’hora de dinar. L’autocar ens porta al "Restaurant du Fort" de Salses, on ens esperen unes taules llargues parades. Tot el menjador és per a nosaltres. El menú es compon d'amanida de primer plat, carn amb suc de segon, crema per postres, i cafè...

Al cap d'una bona estona de sobretaula i de contemplar el paisatge que envolta el restaurant, ens dirigim altra vegada a l’autocar per anar al castell de Salses, molt a prop.

Ens rep una guia local que, amb el seu peculiar català rossellonès pronunciat a la francesa, ens endinsa en la història de l’actual castell. Va ser construït a finals del segle XV per Ferran el Catòlic, al límit septentrional de l’antiga frontera de Catalunya amb França, amb l’objectiu de defensar els territoris de la corona catalanoaragonesa dels atacs francesos. Era regit per un governador, i tenia capacitat per a allotjar un nombrós contingent de soldats. De grans proporcions, soterrat en part, s’hi van incorporar estratagemes de defensa d’acord amb l’estratègia militar més avançada del seu temps. Són també interessants els recursos de què disposava per a viure-hi en bones condicions, com la conducció de l’aigua i el sistema per a escalfar-la.

El 1659, amb la signatura del Tractat dels Pirineus, que acordava la cessió a la corona francesa del territori que avui anomenem Catalunya del Nord, el castell de Salses va quedar en territori francès i va perdre gran part de la utilitat per a la qual es va construir.

Ens dirigim altra vegada a Perpinyà, i vorejant amb l’autocar l’estany de Salses, passem pels ports de Leucata i del Barcarès.

Un cop a Perpinyà, una part del grup, conduït per Josep Alabau, fa una passejada pel barri antic, des del Castellet fins a la Catedral de Sant Joan Baptista. Pel camí ens detenim per fixar-nos en els edificis de la Llotja i de l’Ajuntament, i admirar les escultures de Maillol. Entrem a la catedral, d’estil gòtic, però no podem veure l’altar major perquè es troba en obres de restauració.

L’altra part del grup ha anat de compres, i ja fosqueja quan ens retrobem on ens espera l’autocar. Quan tothom ja hi és, emprenem el retorn a l’Escala.

Tot ha estat molt interessant i el temps ha acompanyat força. Fins a la propera!

Galeria

Inferior