EL BAGUL DE L'AVI

Un avi estva molt malalt. Tenia quatre fills, però cap d'ells se'n preocupava. Vivia en la precarietat. Un dia, furgant entre les seves escasses pertinences, trobà dues monedes de plata i se li va ocórrer una idea genial. Les canvià per un bell bagul d'un mercader d'antiguitats. El va deixar a la vista, en el centre de la seva humil cabana. Casualment un dels fills el visitar i intrigat li preguntà: Què hi guardes, aqui?

Un secret, li contestà, que només coneixeràs tú i els teus germans el dia que em mori, ja que aquí hi ha tota la meva herència.

L'endemà, l'avi amagà el bagul sota el llit. Sorprenentment, a partir de llavors, un dels fills l'anava a veure cada dia. Li portaven llet i mel i, entre els quatre fills, tenien la cabana força neta.

Un dia l'avi morí. Immediatament, els fills es retrobaren, no tant per vetllar-lo sinó per veure les dimendsions de l'herència. I quina no fou la seva sorpresa quan, obert el cofre, l'únic que trobaren fou un tros de paper que deia escrit a mà: "Fills meus: l'autèntic amor es dona gratuïtament sense esperar-ne recompensa. La meva única herència és que aprengueu a estimar; m'hauria agradat deixar-vos més, però el meu únic llegat és donar-vos les gràcies pel que m'heu donat en vida".

Amb llàgrimes als ulls, li donaren una digna sepultura, i un d'ells se n'acomiadà dient: Et prometo que estimaré sense esperar res a canvi.