PREGAR...

 

Si ens adonéssim del tresor que és pregar,

si poguéssim mesurar el poder guaridor de la pregària,

si valoréssim prou el seu impuls vital,

intentaríem tenir cada dia una estona per a tu, Senyor.

 

Pregar és parlar de la vida amb tu,

és viure l'amistat més profunda i forta en la vida,

és saber-se acompanyat i estimat per tu.

 

Pregar és comunicar-se íntimament amb tu, Senyor,

és acaronar la pròpia vida en la teva presència,

és reflexionar sobre el teu missatge, aplicat a un mateix,

és deixar que l'Evangeli es faci vida de la meva vida.

 

La pregària és el regal que vivim els teus amics,

és la possibilitat de gaudir de la teva intimitat,

és la meravella de sentir-se entès fins al fons de l'ànima,

és el tresor amagat que dinamitza la història personal.

 

Pregar és parlar de tot amb tu, Senyor,

és assaborir la confidència de l'amistat,

és riure junts, plorar i contemplar acompanyats,

sentint que la vida la vivim de la mà tots dos.

 

Pregar amb els germans és no ser fill únic,

és sentir que el cor es torna fratern,

és ampliar el sentir fins a fer-se universal,

és descansar amb tu i sentir-se empès a construir el Regne.

 

Pregar no és fugir de la vida, sinó implicar-se,

no és mirar el cel per evadir-se del que passa,

és ser més terrenal, més humà, més proper;

pregar és deixar que tu, Déu,

portis el timó de la meva vida.

 

                                              Juan Jáuregui