ESTIMA'M TAL COM ETS

 

Fill meu:

"Conec la teva misèria, les lluites i tribulacions de la teva ànima, les deficiències i les malalties del teu cos; sé la teva vilesa, els teus pecats, i et torno a dir: “Dóna'm el teu cor, estima'm tal com ets...

Si esperes a ser un àngel per abandonar-te a l'amor, no estimaràs mai. Encara que siguis feble en la pràctica del deure i de la virtut i recaiguis sovint en les culpes que voldries no cometre més, no et permeto de no estimar-me.

Estima'm tal com ets.

A cada instant i en qualsevol situació que estiguis, en el fervor o en l'aridesa, en la fidelitat o en la infidelitat, estima'm ... tal com ets... Vull l'amor del teu pobre cor; si esperes a ser perfecte, no m'estimaràs mai.

No saps que puc fer de cada granet de sorra un serafí radiant de puresa, noblesa i amor? No sóc Jo omnipotent? I si em sembla de deixar en el no-res alguns éssers meravellosos i preferir el pobre amor del teu cor, no sóc Jo l'amo del meu amor?

Fill meu, deixa'm estimar-te, vull el teu cor. Amb el temps, cert que vull transformar-te, però per ara t'estimo tal com ets... i desitjo que tu facis el mateix; vull veure sorgir l'amor del fons de la misèria. Estimo en tu, fins i tot la teva feblesa, estimo l'amor dels pobres i dels miserables; vull que des de les cendres s'elevi contínuament un gran crit: “Jesús t'estimo”.

Només vull el cant del teu cor, no necessito ni la teva ciència ni el teu talent. Només una cosa m'importa, veure't treballar amb amor.

No són les teves virtuts el que desitjo, si te'n donés, ets tan feble que alimentaries el teu amor propi; no et preocupis per això. T'hauria pogut destinar a fer grans coses; però no, seràs el servent inútil; et prendré, fins i tot el poc que tens... perquè t'he creat només per a l'amor.

Avui estic a la porta del teu cor com un captaire, Jo el Rei dels Reis truco i espero; afanya't a obrir-me. No t'excusis per la teva misèria; si coneguessis perfectament la teva misèria, moriries de dolor. El que em feriria el cor seria veure't dubtar i desconfiar de Mi.

Vull que pensis en Mi cada hora del dia i de la nit; vull que facis fins i tot l'acció més insignificant només per amor. Compto amb tu per donar-me joia...

No et preocupis de no tenir virtuts; et donaré les meves.

Quan hauràs de sofrir, et donaré força. Tu m'has donat l'amor i Jo et concediré d'estimar molt més del que et puguis imaginar...

Però recorda... estima'm tal com ets...

T'he donat la meva Mare; fes-ho passar tot pel seu Cor tan pur.

Passi el que passi, no esperis a ser sant per abandonar-te a l'amor, perquè no m'estimaries mai... Apa... comença”.