3 de març de 2009, a 2/4 de 9 del matí

Excursió de tot el dia, en autocar. Després de recollir els components, en els punts de costum, prenem l'autopista a Orriols direcció França. A la sortida el temps no és del tot segur, amenaça pluja. A la Jonquera, abans de passar la frontera, fem una parada per  acontentar l'estómac i anar als serveis. El temps canvia, aquí fa molt vent.

Ens endinsem per terres de la Catalunya nord, passant prop de Perpinyà i Sigean. Una escultura, prop de la via, dóna constància del límit català. Estem, per tant, en terra francesa pròpiament dita. Abans d'anar a la ciutat de destí fem un curt passeig per la ciutat de Narbona, sense baixar de l'autocar. Continuem el camí direcció a Carcassona. La primera vista de la ciutat emmurallada resulta força impactant. Aparquem. Fa bon sol.

Com que els francesos dinen més aviat, anem cap al restaurant, tot passejant i mirant els aparadors tancats per l'hora que és. L'entorn que condueix a “La Marquière” se'ns presenta típic medieval. El restaurant disposa de varis menjadors, tots reduïts, motiu pel que estem força separats.

La tarda serà molt completa. Comencem visitant les muralles i des d'aquí contemplem la població moderna. La emmurallada resulta tota ella fascinant. Segons expliquen s'ha fet una restauració exemplar.

La porta de la muralla interior, anomenada “la barbacana”, dóna accés a un pati i pont mòbil. Des d'aquí es veuen les galeries de fusta, anomenades “cadafal”, des d'on es protegia l'entrada principal de la ciutat baixa , anomenada “bastida Sant Lluís”, amb tir vertical; aquest sistema de defensa fou substituït, més tard, pels “matacans” de pedra, resistents al foc. Aquesta porta d'entrada a la ciutat estava fortament protegida amb dos “rastells” o reixes verticals per barrar el pas; el forat, per on baixaven els rastells, servia al mateix temps de matacà. Disposava, també, d'”espitlleres” en les torres, a banda i banda, per disparar l'arc i la ballesta.

Des del gran pati interior podem admirar “la torre de l'homenatge” dels vescomtes de Trencavel. El primer castell dels Trencavel data del sigle XII, en el que s'hi han fet diverses reformes. Passem al pati del “migdia” en el que es pot apreciar la gran sala dels senescals del rei de França, afegida el s. XIII o XIV. Està marcat al terra l'emplaçament de la capella del castell del s. XII, dedicada a la Verge.

Anem seguint el recurregut per torres i muralles, amb desnivells importants, pujant i baixant escales; una de les torres, quadrada, l'anomenen “torre del Bisbe”. Gairebé al final del recorregut ens trobem un gran amfiteatre modern, aprofitant l'emplaçament de l'antic, on s'hi celebren concerts i espectacles diferents en la temporada d'estiu.

I, per acabar, visitem la Basílica de Sant Nazari i Sant Cels, d'estil gòtic, que fou la catedral de Carcassona fins el 1801. L'exterior presenta un complex magnífic format per arcs, rosetons, finestrals i unes gàrgoles peculiars. L'interior és realment meravellós: té una gran nau central, molt esvelta, i dues de laterals més petites; un altar major amb cinc vitralls preciosos que l'envolten; uns rosetons laterals vitrellats esplèndits. Els vitralls, tots, contenen temes bíblics i rurals, de gran transcendència, molt significatius i ben manufacturats. Un conjunt arquitectònic digne de ser visitat.

Per acabar, es fa tard, fem una última passejada per la “cité”. Alguna botiga es quasi assetjada per fer compres, fem un mos i bevem quelcom. Ens dirigim cap a l'autocar.

Ja tots els seients ocupats, comencem la ruta de tornada a casa nostra. Estem una mica cansats però encara queden forces per taral·lejar algunes cançons durant el camí. Arribem a l'Escala ja de fosc. Hem tingut un bon dia, sense obrir el paraigua.

Ens acomiadem i fins la pròxima!

(Editorial)

Heus aquí unes imatges de l'excursió:

Galeria

Inferior